Conclusions finals

Ahir va ser l'últim dia de les meves pràctiques, és per això que m’he esperat per fer les conclusions finals.

Aquests mesos han estat molt enriquidors, he conegut a nous professionals del centre igual d'implicats que els del pràcticum I, i als que els agrada molt la seva feina. M’han fet sentir com una més de l’equip, sense deixar-me de costat per ser la de pràctiques. Aquesta integració ajuda a que la intervenció a fer sigui més fàcil i el periode de pràctiques agradable.

Durant les pràctiques he vist la importància de realitzar un treball en equip, de manera col·laborativa i la coordinació de tots els implicats. Desenvolupat com a procès permanent, on la interacció entre família, educadors… i l’alumne és essencial. El psicopedagog actua com a mitjancer especialtzat per guiar a l’alumne del dels seus coneixement previs, fins a arribar a que aquest es faci autònom, posant en pràctica les eines, estratègies… adquirides. És important treballar com un conjunt d’elements en interacció entre ells i de forma conjunta amb l’entorn. Cada un d’ells treballats per separat, però adquirint significat quan es consideren part d’un tot dins del context educatiu.
He pogut comprovar que el procés d’ensenyament-aprenentatge es percep i es duu a terme com un procés dinàmic, participatiu i interactiu amb els alumnes.

La figura del psicopedagog és molt important davant d’una demanda d’intervenció, i la seva (nostra) tasca és molt complexa i enriquidora, fent necessària la constant formació per tal de que els nostres coneixements sigui el més actualitzats possibles, i així poder oferir una intervenció de qualitat.

He aprés molt amb la Vanesa, la meva tutora, és una molt bona professional, implicada i predisposada a ensenyar tot el que ella sap. El que m'ha semblat més interessant és dur a terme una exploració (no havia tingut oportunitat al pràcticum I) poder conèixer els diferents test psicològics, aprendre la seva aplicació i poder dur a terme la correcció de manera conjunta.

He trobat poques dificultats, l'únic problema ha estat que en el cas A, un cop feta la devolució de l'informe, no era segur que l'alumne seguis amb el tractament (tot i que era necessari) per motius econòmics de la familia. Però una vegada van veure que el seu fill tenia la necessitat d'assistir a les sessions, van portar al nen.

La tasca més "dura" d'aquesta feina, per mi, ha estat la sessió de devolució de l'informe als pares, ja que s'expliquen totes les proves passades, per a què serveixen i el més important els resultats obtinguts. Com a tots els pares s'espera que aquests siguin el més positius possibles i no volen veure que existeix un dèficit en la base de l'aprenentatge del nen. Reben molta informació de cop i a vegades no tenen paraules per expressar el que senten. Amb les paraules de la Vanesa, la seva experiència i professionalitat, els pares han entés la importància que té el treball que s'ha de fer amb el seu fill, ja que si no, no avançarà.

Espero que tant ell com les altres dues nenes amb les que he treballat segueixin treballant, avançant i millorant. S'acaben les pràctiques amb la pena de no poder seguir els casos, tot i que al viure en la mateixa població, no em serà difícil poder escarpar-me a veure'ls.

Per últim dir que estic molt satisfeta amb la meva intervenció, ja que he superat les metes que m'havia proposat, he treballat de la mà de la Vanesa, he aportat els meus coneixements i idees, i sobretot he estat disposada a aprendre al màxim.

Només donar les gràcies a la Vanesa per deixar-me treballar amb ella i donar-me l'oportunitat d'aprendre.

Activitats Cas A

Seguint amb l'expossició de les activitats realitzades amb els alumnes amb els que he fet la meva intervenció, hem queda parlar de A.

Com el nen te un problema bastant greu amb la lectoescriptura vem començar la feina amb el treball de l'abecedar, reconeixement de les grafies, associar grafia i fonema, aprendre les lletres i ser capaç d'escriure-les...
Aquest treball s'ha realitzat a través d'un abecedari separat per colors, així associa cada grafia amb el color corresponent, ja que la seva memòria visual la te molt desenvolupada i li és més fàcil treballar d'aquesta manera.
Primer li feiem posar les lletres en ordre, di quina lletra és cada una, nosaltres li deiem lletres i ens les havia de donar... aquesta tasca ha estat molt difícil i llarga, ja que A ha tingut moltes dificultats per reconeixer totes les lletres, poc a poc ho ha anat interioritzant. El reconeixement i ordre de les lletres se li ha donat més bé que reconèixer i dir cada fonema. (tasca que encara no ha acabat d'interioritzar, però que ha millorat molt).

Un altre treball amb l'abecedari ha estat crear un a través d'imatges pensades per A, per tal que recordi la figura (avió, bolet, cara...), aquesta ha estat molt enriquidora i motivadora per ell.

Tot el treball de base de la lectoescriptura ha estat el punt d'atenció de la intervenció, és el que ha dut el pes més important, però a més d'això hem estat realitzant treballs i jocs de memòria, de percepció i espai, ja que A són capacitats que té més desenvolupades.

Aquesta tasca ha estat molt enriquidora, ja que he pogut aprendre tècniques noves per treballar la base de la lectoescriptura, el treball de les lletres... tant importants per poder avançar en tots els aspectes acadèmics i personals.

Activitats Cas C

La C ja assistia a sessions amb la Vanesa uns mesos abans de començar la meva intervenció, les activitats que hem treballat durant aquests mesos han estat molt diverses. Aquí us deixo una petita explicació del que hem fet:

- Treball dels moviments sacàdics: Es presenta a la nena un full amb lletres escrites sense sentit, en cada linea hi ha una o dues lletres subratllada, la nena ha de lleguir aquestes lletres sense moure el cap, només treballant el moviment dels ulls. Aquest treball es realitza per millorar els moviments de l'ull, tasca recomanada per l'optometrista.

- Dictat: Es realitza el dictat d'un petit text que la nena ha d'escriure a la pissarra (pèr tal que sigui més motivador) un cop acabat el dictat, se li diu a la nena que llegeixi el que ha escrit i miri de corretgir les faltes. Poc a poc comença a veure algunes faltes d'ortografia, a més de rebre ajuda per part nostra amb aquelles errades que no veu.

- Fitxes de atenció -memòria: Com C té una mica de falta d'atenció, tendeix a estar dispersa a l'hora de realitzar qualsevol tasca, es realitzen treballs d'atenció i memòria amb ella. Algunes de les activitats són: laberints, les 7 diferències, sopes de lletres, buscar una figura entre moltes... a més aquest treball és motivador i es pot realitzar com un joc, cosa que motiva més a realitzar la tasca.

- Jocs interactius: Amb l'ajuda de l'ordinador, es realitzen un seguit d'activitats relacionades amb la memòria, la lectura, l'escriptura, la percepció, l'espai... activitat que agrada molt a C i que realitza sense cap queixa.

Cal dir que C es queixa molt a l'hora de realitzar qualsevol tasca, i sempre està cansada (segons ella), poc a poc a fet un canvi i cada doia té més predisposició de treball.

Doncs bé, aquí veieu unes quantes activitats realitzades amb C

Més activitats B

Com B ha millorat molt en la lectura, hem treballat amb ella la lectura mecànica i la velocitat lectora a través d'una fitxa amb tres columnes de 10 paraules cada columna. Aquetses paraules sempre són les mateixes però en diferent ordre. Es cronometra la lectura de cada columna, normalment el temps emprat en cada columna és inferior.

En totes les sessions amb B es realitzen fitxes d'atenció per tal que la nena es centri i no es distregui fàcilment, així agafa tècniques de concentració que podrà aplicar en el seus estudis.

Un altra activitat és el dictat de paraules per part nostra a B i ella les ha d'escriure a la pissarra (per tal de motivar-la més) i un cop escrites és important que ella mateixa faci la correcció, miri, pensi i detecti si hi han errades per corretgir.

Aquetes són algunes de les activitats realitzades amb B.

Les sessions amb la nena són molt enriquidores, ja que es veu com evoluciona de manera molt ràpida, a més de tenir una predisposició a la feina molt bona.Amb molt d'interés i molta implicació.

Activitats amb B

Els mesos previs a la meva participació en les sessions de B, la Vanesa va fer un treball molt profund de reconeixement, memòria i aprenentatge de les lletres de l'abecedari. Aquesta tasca (segons comenta la Vane) ha estat molt dura ja que cada dia han anat treballant, repassant, i en definitiva "matxacant" aquest aspecte.

B va fer un canvi molt bo i més ràpid del que es pensava amb aquesta tasca, cosa que ha facilitat la lectura i la comprensió de la nena.
Han treballat els moviments saàdics dels ulls, per tal de fer una lectura sense moure el cap, nomésfent el moviment dels ulls; ja que la nena porta ulleres i te dificultats de lectura i mals hàbits (apropar-se, moure molt el cap...)

Les activitats que jo he realitzat amb ella durant les pràctiques han girat al voltant de la comprensió lectora, escriptura i el teball de l'atenció.

Dins de la comprensió lectora una de les activitats realitzada és llegir presentar a la nena un full amb quatre ordres que ha de seguir:
1. El primer quadrat és blau.
2. El segon cercle està pintat de vermell.
3. El primer cercle és igual que el primer quadrat.
4. El segon cercle és de colr verd.
En
A sota estan dibuixades les quatre figures i la nena ha d'anar seguint les instruccions que llegeix.

En el proper missatge us explicaré més activitats realitzades.

Examen optometric Cas C

Després de realitzar l'examen optométric complet, els punts a destacar són els següents:

1. La graduació: la graduació trobada no és significativa en aquest cas. Les baixes miopies, sense haver-hi un component acomodatiu associat, no interfereixen en la dificultat de la realització de les tasques en visió propera. 
2. Valoració del sistema binocular: el sistema visual de C no és eficaç. C està suprimint un ull (l'esquerre) per poder adaptar-se a la situació. Si tinguéssim un sol ull, l'examen realitzat no tindria raó de ser. En tenir dos ulls, tots dos s'han d'entendre per tenir una visió única i nítida dels objectes que apreciem. Els ulls de C, tot i tenir una agudesa visual del 0.9 no funcionen correctamentjunts i l'estratègia que han pres per no veure doble és la supressió, el pas anterior a la generació d'un estrabisme. La nena no té estrabisme, però sí unes fòries elevades i descompensades que fan que el seu sistema visual no funcioni correctament. 
3. Nivell oculomotor, C té uns moviments oculars pobres per la seva edat el que es tradueix en salts de línia, seguir amb el dit, rellegir una línia, baixa comprensió lectora, lectura lenta, ... Trobem també una falta de localització qual cosa influeix tant en la pobra localització de les paraules en lalectura com en la pobra coordinació ull-mà imprescindible per a la còpia de pissarra com per als esports de pilota. 
4. A nivell visuo-perceptiu no s'ha realitzat l'avaluació però gràcies a la anamnesi ia la realització de la còpia de la triple figura universal podem concloure que hi ha seriosos problemes visuo-perceptius. C funciona millor auditivament perquè el seu sistema visual no és eficaç. L'ideal és que el sistemavisual sigui superior al auditiu ja que ens aporta molta més informació i de forma més ràpida. La mare ens confirma que prefereix que li llegeixin i que recorda millor el que li expliquen que no el que llegeix.

5. Lateralitat: la dominància manual de C és destra, igual que la visual a nivell motor i sensorial encara que presenta trets esquerrans quan la demanda és espontània.

6. Reflexos primaris: C posseeix diversos reflexos primaris actius que haurien d'estar integrats ja en reflexos posturals. A causa d'això trobem problemes en el sistema de l'equilibri, postura corporal pobra, problemes binoculars, oculomotors, d'orientació, ... 
Recomanem una teràpia visual per posar en el nivell corresponent a la edat de la nena seu sistema visual, motor i perceptiu. Ha de quedar clar que per a res estem parlant de trencar aquesta supressió que pateix, ja que és una adaptació de C davant una possible diplopia. Es tracta de dos tractamentsdiferents: un, eliminar la supressió per aconseguir un sistema binocular forta i precís i un altre, treballar totes les habilitats visuo-perceptives per aconseguir resoldre els problemes d'aprenentatge que té. Hem de tenir present que per a un bon rendiment de mantenir una dieta equilibrada i un mínim nombre d'hores de son. Està demostrat científicament que una aportació dietètic complementari d'omega 3, 6 i 9 (present en l'oli d'oliva) beneficia àmpliament la mantención de laatenció del nen. 
7. Des del punt de vista adaptatiu, C es beneficiaria d'algunes modificacions en el seu ambient d'aprenentatge. Aquestes modificacions estan dissenyades per permetre que la informació visual sigui més accessible i amb menys estrès.a) millorar l'eficàcia quan llegeix: hauria de llegir amb un faristol amb una inclinació d'uns 22 º. Això l'ajudarà a millorar la postura i la distància de lecturab) la distància dels ulls a qualsevol informació visual (llibres, deures, ...) no siga menor que la distància del seu colze a la meitat del artell quan es col · loca sota la barbeta (distància deHarmon).c) evitar llegir amb llum fluorescent; utilitzar làmpades incandescents o halògenes. Ens hem d'assegurar que la llum no es reflecteix en la superfície de la pàgina o a la pantalla de l'ordinador, i incideix en els seus ulls. Es pot veure posant un mirall en la superfície del paper i revisar si es pot veure la llum en el mirall. Si és així, moure la llum o el material de lectura.d) Reduir el temps de "pantalla" (televisió, ordinador i videojocs) a dues hores per dia durant la setmana i no més de tres hores per dia els caps de setmana. La distància per veure la televisióno hauria de ser inferior a 2,5 m i 50cm la pantalla d'ordinador. 
A causa que la majoria de la informació que es dóna a classe és visual, en desenvoluparseves habilitats visuals (fisiològiques, preceptúales i cognitives) permetrà que C tingui un accés més fàcil a la informació que s'ofereix en l'entorn acadèmic.

Resultats Cas A

Un cop realitzada l'exploració de A, els resultats obtinguts entre les diferents proves de valoració de les capacitats cognitiu-intel·lectuals ens indiquen que A posseeix habilitats més desenvolupades en tot el que passa per l'anàlisi perceptiu. La variabilitat de puntuacions ens deixa entreveure que apareixen dificultats a l'hora d'establir relacions verbals de significat i amb aspectes relacionat amb símbols gràfics.

A no té recursos per seguir els aprenentatges mitjançant la lectoescriptura i ell és conscient. Presenta dificultats espacials, amb la retenció de símbols gràfics com a lletres i nombres. En relació a la simptomatología podriem dir que A presenta un transtorn de lectoescriptura. Suposit diagnòstic que s'ha de revisar, ja que estan pendents els resultats relacionats amb la deficiència auditiva, visual i neurològica.

S'han de tenir presents les seves capacitats, potencialitats i mirar d'equilibrar els continguts dels aprenentatges a les seves necessitats i estils d'aprenentatge per tal de no contribuir a conductes d'avorriment, distracciño i desatenció, i en canvi, contribuir per mantenir un bon nivell de motivació i rendiment.

Pel que fa al seu estil e pèrsonalitat i de caràcter, centrant-nos en les proves projectives, observacions, informes dels pares... s'aprecia en A que ell creu que presenta dificultats en la sociabilitat. Sembla no trobar el seu lloc ni dins ni del grup familiar ni dins del seu grup social, aspeccte que fa que desenvolupi recursos no del tot adequats per tal de cridar l'atenció de l'adult i dels iguals.

Degut a l'estat emocional de A es recomana un seguiment psicoterapèutic amb participació familiar. Treballar la seva autoestima i el seu autoconcepte i ajudar-lo a controlar l'angoixa i el sentiment de frustració, l'aprenentatge del domini dels impulsos. Per altra banda és important que A trobi uns altres recursos per sentir-se bé i que sigui capaç de valorar quines coses és capa de fer de manera correcta i per què els altres el poden valorar.

Resultats exploració cas C

Un cop llegits els informes psicopedagògics de l'escola, s'ha decidit tornar a realitzar algunes de les proves, més alguna nova, per contrastar la informació i valorar a C.

S'han passat els segúents test: TALEC, Figura de Rey, WISCH

Les errades més freqüents en el TALEC són.
- Cal·ligrafia irregular (separació entre paraules i línies)
- Substitució entre n-m / b-d
- Vocals a-o / e-o, vocal neutra
- Unions i separacions de paraules
- Adicions
- Omissions de síl·labes / lletres al final de síl·laba / paraula
- Sil·labeig de les paraules
- Castellanitzacions
- Realitza aglutinament en el full (probablement a la verticalitat del full, posició del paper)
- S'observen moviments sacàdics invertits, sembla que enfoca més l'ull dret

El QI Total (com a resultat del WISCH) ha estat 88 un QI normal baix

CAS i BASC Cas A

El CAS és un instrument que fa una rigorosa exploració psicològica en nens de primers nivells d'escolaritat, mitjjançant 20 elements. Aquesta prova permet avaluar específicament l'ansietat, mitjançant preguntes que els nens poden contestar amb naturalitat, eliminant així els efectes negatius de reacció a la situació d'aplicació d'un test.

L'A presenta un nivell alt d'angoixa. PC 83

Sistema dAvaluació i Conducta de nens i adolescents. BASC

- Qüestionari Pares:
Aquest es tracta d'una escala de valoració per als pares, s'ha donat dos còpies del qüestionari per als pares (un per al pare i l'altre per la mare) per tal que el contestin independentment un de l'altre.
Valora nou escales clíniques: agressivitat, hiperactivitat, problemes de conducta, problemes d'atenció, atipicitat, depressió, ansietat, retraïment i somatització.
Tres escales adaptatives: adaptabilitat, habilitats socials i lideratge.
Tres dimensions globals: exterioritzar problemes, interioritzar problemes i habilitats adaptatives.

Resultats mare:
Escales Clíniques amb puntuacions significatives: Agressivitat, problemes de conducta, atipicitat, depressió, somatització. I dins del rang de risc: problemes d'atenció i retraïment.
Les escales adaptatives estan dins la normalitat.
Dimensions globals significatives: exterioritzar problemes i interioritzar problemes.

Resultats pare:
Escales clíniques significatives: Problemes de conducta, atipicitat, depressió, somatització. I dins del rang de risc: agressivitat, problemes d'atenció.
Les escales adaptatives estan dins de la normalitat però l'adaptabititat la podem situar dins del rang de risc.
Dimensions globals significatives: exterioritzar problemes i interioritzar problemes.

Cas C

El tercer cas amb el que he estat i estic treballant és una nena de 8 anys que cursa 3r de primària.

He trigat en parlar d'aquest cas ja que m'he volgut esperar a tenir l'autorització de la mare per a poder parlar d'ella, és una família molt especial i delicada en quant a temes de comunicació i hem volgut fer les coses bé, per tal d'evitar cap complicació.

La C ha estat a tenint un seguiment per part de la psicopedagoga de la seva escola des de fa 3 anys, assisteix a classes de reforç en el mateix centre de pràctiques, les mestres que treballen amb ella detecten problemes d'actitud i dificultats en l'aprenentatge que comenten amb la Vanesa. Una vegada es parla amb la famíla, aquest decideixen que la Vanesa ha de treballar amb la C.

La família facilita els informes que la psicopedagoga de l'escola ha realitzat, a més de fer una nova exploració per part  de la Vanesa. La C té problemes visuals i es decideix que ha de fer-se una revisió optometrica per detectar possibles problemes.

A més de les dificultats d'aprenentatge, la nena presenta un problema de comportament i una baixa autoestima, per la qual cosa es decideix per un treballde reforçament d'aquest camp, paral·lel al treball optimetric i d'aprenentatge.

ITPA Cas A

Durant l'exploració d'A també s'ha realitzat la passació de l'ITPA. La finalitat d'aquesta prova és detectar àrees de dificultat en els processos de comunicació.

Les dades reflecyeixen que A en els subtests valorats ha obtingut puntuacions que es troben dins del rang de la seva edat. Tot i així, sembla que la seva capacitat lingúística es veu reduïda en aspectes relacionats amb l'acès al lèxic.
Els resultats denotes que no presenta grans dificultats per obtenir el significat a partir de la informació presentada oralment. Tot i que, presenta una millor capacitat per fer-ho quan té present un referent visual.

LOa capacitat per establir relacions de símbols lingüístics a partir d'analogies verbals és correcta, tit i que aquesta capacitat sembla millorar una mica quan la relació de significat s'estableix entre símbols visuals.

TALEC. Cas A

TALEC. Test d'anàlisi de Lectura i Escriptura en Català.

Aquesta prova valora la lectura i escriptura, avaluant a fons les seves característiques. Les puntuacions obtingudes en els subtest que A ha realitzat, són els següents:

                                                    Percentil                Temps
Lectura de lletres                             10                         50
Lectura de síl·labes                          10                         100
Lectura de paraules                         10                          30
Text nivell I                                      10                         10
Comprensió lectora                                No valorable
Escriptura                                       Ort. Natural            10
                                                      Ort. Arbitrària         10
Escriptura còpia                              10                           10

A presenta un nivell de lectoescriptura inferior al que li pertoca per edat en totes les àrees. Ni identifica grafies, aspecte que li dificulta la lectura (evidentment). En realitat, diriem que es troba en una fase de correspondència fonema-grafema ja que fins i tot presenta dificultats per tal de desenvolupar la lectura a nivell sil·làbic i per tant es veu alterada la lectura mecànica i la comprensió lectora.
Per altra banda, hem observat que a la còpia, el que A fa és copiar la forma de lletres sent incapaç de desxifrar la globalitat de la paraula. Tot i així, hem de subratllar que l'escriptura al dictat millora, tot i que presenta dificultats, sobretot respecte a la unió i la separació de les paraules i errades relacionades amb l'ortografía arbitrària.

Conclusions Cas B

La B s'esforça per realitzar les tasques que se li demanen. A partir de les proves realitzades, es pot pensar que és una nena força insegura.

Presenta un rendiment baix a la lectura, la precissió, la velocitat i la comprensió de la lectura avaluades mitjançant proves normalitzades, administrades individualment. Situa a B per sota del nivell espert en funció de l'edat cronològica, del quocient d'intel·ligència i de l'escolaritat propia de l'edat.

L'alteració de la lectura interfereix en el seu rendiment acadèmic i en certes activitats de la vida quotidianes que requereixen habilitats de lectura.

B presenta dificultats tant en la ruta fonològica com en la ruta lèxica, aspecte que li suposa dificultats per escriure dictats i en l'escriptura espontània. Li costa retenir el referent auditiu per traspassar la inormació al paper.
La lectura oral es caracteritza per distorssions, substitucions i sobretot omissions i inversions; tant la lectura oral com la lectura interna es caracteritzen per la lentitud i errades a la comprensió.

A més, apareixen dificultats perceptives tant en la lectura com en l'escriptura p-d-q-b, algunes omissions que ja no són pròpies de la seva edat. Presenta dificultats d'elaboració visoespacial.

En conclusió es pot parlar que B pesenta dificultats relacionades amb un diagnòstic de Dislexia, però tenint en compte les dificultats visuals de la nena, creiem que també han influit en el desenvolupament dels seus aprenentatge.

Les recomanacions a seguir són:
- Atenció psicopedagògica per superar les seves dificultats i valorar els canvis que es van produint a nivell d'aprenentatge, com a nivell personal.
- Valoració optomètrica, per determinar que no existeixen altres dificultats afegides a nivell visual.

Figura de Rey. Cas A

L'objectiu d'aquesta prova és intentar conèixer l'activitat perceptiva del sujecte, a partir de copiar un dibuix geomètric complex. A continuació, se li demana la reproducció de la figura copiada sense visualitzar el model. Aquest segon dibuix ens informa del grau de fidelitat de la seva memòria visual.
Aquest test avalua també la capacitat d'atenció i concentració del subjecte.

                                   Tipus de construcció          Exactitud i riquesa          Valoració
Còpia model                           10                                        20                         Baix
Reproducció memòria              25                                        20                         Baix

En A realitza un grafisme poc o gens estructurat, en què no seria possible identificar el model, tot i que apareixen certs detalls identificables, almenys en la seva intenció.

En A sembla tenir dificultats en relació a la percepció, sincretisme i anàlisi viso-espacial.

Conclusions WISC-IV cas A

Efectuat el Diagnòstic Clínic complet, podem indicar que l'estudi de les capacitats cognitiu intel·lectuals, valorades com a quocient intel·lectual segons les escales de Weschler, situen a l'A en un nivell mig respecte els nens de la seva edat (QI 108)

Els quocients parcials CV 87, RP 124, MT 122, i VP 99 es troben en un nivell normal baix, superior i mig respectivament.

Existeix variabilitat entre els resultats dels quatre índex de l'Escala, indicant que la capacitat general que avaluen aquests índex no es poden resumir com uns valors unitaris, i la interpretació dels mateixos no presenta fiabilitat.

Les diferències entre els tests que comprenen els índex de Comprensió verbal i velocitat de Processament no són grans i suggereix que els resultats obtinguts per A a cada un d'aquests índex no són unitaris i per tant ho hem d'interpretar qualitativament. S'observa una diferència significativa en l'índex de memòria de Treball i raonament Perceptiu, aspectes que sembla on A té una habilitat més brillant.

Escala d'Intel·ligència de Weschler per nens. WISC-IV. Cas A

Durant la segona setmana s'ha dut a terme la passació del WISC, aquesta escala avalua el desenvolupament cognitiu. Ens ofereix un QI total i quatre índex percials: Comprensió Verbal, Raonament Perceptiu, Memòria se Treball i Velocitat de Processament. A més, ens permet obtenir una mesura qualitativa.

A l'hora de passar el test al nen, hem hagut de realitzar-lo en dues sessions ja que és un test que requereix molt d'esforç per part del nen i es cansa.

La Vanessa m'ha ensenyat a fer la interpretació del test i de manera conjunta hem realitzat aquesta tasca.

Els resultats són:
- Comprensió Verbal: QI 87, Nivell d'Intel·ligència Normal Baix.
- Raonament Perceptiu: QI 124, Nivell d'Intel·ligència Superior.
- Memòria de Treball: QI 122, Nivell d'Intel·ligència Superior.
- Velocitat de Processament: QI 99, Nivell d'Intel·ligència Mig.

QI Total 108
Nivell d'Intel·ligència Mig

Resultats proves projectives d'en A

Un cop realitzades les proves projectives, la Vanessa em va explicar com es feia la seva interpretació i quines dades podiem obtenir d'aquests dibuixos.
La obsrevcaió dels dibuixos ens mostra els següents indicadors.

HTTP

Casa:
- Pautes formals: el grafisme cobreix gairebé tot el full, aspecte que suggereix que presenta certa tendència a l'acció, tendència expansiva i a la necessitat de satisfer les seves necessitats de manera immediata. A més de tenir una preocupació per el futur.
- Pautes de contingut: presenta els següents mecanismes de defensa -- aïllament i necesitat d'adaptar-se. A més tendeix a mostrar un caràcter tímid, insegur, i amb dificultats de trobar el contacte amb la realitat.
El dibuix és simple (sense detalls)

Arbre:
Ens mostra un sentiment d'inadequació i inseguretat. A més, no reconeix els recursos necessaris per tal d'afrontar situacions de conflicte.

Persona:
Observem una sensibilitat a la crítica social i dificultats de contacte amb els demés. Es mostra una compensació de la inseguretat amb la masculinitat. Tendeix a la necessitat de la figura materna com a protecció. Les emocions estan molt accentuades.

Test de la família

"La família ideal"
Presenta el bloc familiar en un bloc de pisos amb certa distància entre tots els membres, aspecte que representa que l'A capta que existeix distància entre els diferents membres de la família.
Podem veure que la representació és subjectiva i amb projecció profunda. Existeix molta valorització del pare, i s'identifica amb ell mateix (i no amb un altre membre).

"La meva família"
No reprodueix el bloc familiar complert. Suprimeixa un dels membres de la família, que és la màxima expressió de desvalorització. Aquest aspecte és un gran indicador de conflictes, relacionat probablement amb certa rivalitat fraternal. la figura més desvaloitzada és la seva germana.

Test de l'animal

En aquesta prova ha de dibuixar l'animal amb el que s'identifica, a més d'explicar una història on aquest sigui el protagonista.
La història relata un conflicte en el qual el protagonista es troba en un conflicte i és que no torba el seu lloc. Busca vincles afectius però no té recursos per fer-ho. En realitat l'animal escollit és una vespa, insecte del que tothom tendeix a fugir. Finalment, és capaç de trobar un amic amb qui jugar i va ser capaç de trobar el camí.

Inici exploració A. Proves projectives

Un cop realitzada l'anamnesi amb la mare d'en A (ja que el pare no pot assistir) s'inicia l'exploració, per tal de determinar quin és el possible diagnòstic de A. En el moment d'aquesta exploració en A té 6 anys i 2 mesos i cursa primer de primària.

En la primera setmana s'ha dut a terme la tècnica projectiva del dibuix. Prova que valora de manera inicial les reaccions de l'individu. Per altra banda, pot proporcionar informació en relació a conflictes o preocupacions de l'individu.

El seu objectiu és informar sobre les preocupacions i/o ansietats de la persona, a l'igual que dels seus mecanismes de defensa. Expressa les necessitats que té el subjecte, mitjançant el llenguatge simbòlic de forma inconscient.

En A ha realitzat els següents dibuixos:
- Casa: simbolitza l'actitud que té el subjecte respecte a la situació familiar i les relacions interfamiliars.
- Arbre: Reflecteix els sentiments més profunds i inconscients que el subjecte té de sí mateix.
- Persona: Constitueix el vehicle de transmissió de l'autoimatge més propera a la pròpia consciència i de les relacions amb l'ambient.

A més també s'ha realitzat el Test de la família, test projectiu mitjançant el qual el nen projecta la seva personalitat, així com les seves motivacions profundes dels transtors d'adaptació, revelant els veritables sentiments dins de la seva família. Ha de fer dos dibuixos: 1. "La família ideal", 2. "La meva família"

Dins de les proves projectives, també s'ha realitzat el Test de l'animal, que té com a finalitat representar la problemàtica actual que viu el subjecte.

Presentació cas B

El cas B amb el qual duc a terme la meva intervenció, és un cas en el que ja s'està treballant (l'exploració es va fer a principi de curs). El seu motiu de consulta va venir derivat per l'escola, la que valora que B presenta dificultats de lectoescriptura, comenten als pares que sospiten d'una probable dislèxia. Al novembre del 2010 van realitzar una valoració oftalmològica i van diagnosticar hipermetropia, 5 dioptríes a cada ull. B tot i portar ulleres des d'alesores, segueix presentant dificultats en la lectoescriptura.

En el moment de l'exploració psicopedagògica de B la nena realitza primer de primària, te 7 anys i 2 mesos.

Durant l'exploració s'han dut a terme les següents proves:
- Proves projectives (HTTP - casa - arbre - persona)
- Test de la família
- TALEC/TALE
- Valoració visusal (prova optomètrica)
- Test Figura de Rey
- Test de Bender
- WISC-R

Presentació cas A

Durant el mes de març la familia de A acut a la consulta derivats per la directora del centre, on l'alumne ja fa classes de reforç escolar. La mare, refereix que presenta moltes dificultats a nivell d'aprenentatge i a l'hora presenta molts problemes de conducta.
Es comenta que no sap lleguir, li costa molt retenir la informació, lletres, nombres, colors... El rendiment davant de qualsevol tasca és molt variable. La mare aporta informes en què es va detectar en A hipoacusia neurosensorial a l'orella esquerra, tot i que els informes es contradiuen. La mare comenta que als 2 anys i mig van donar d'alta a A per què les dificultats auditives havien desaparescut. Actualment, estem pendents de valoració auditiva, visual i neurològica per tal de descartar qualsevol tipus de dificultats de base fisiológica.

S'ha dut a terme l'anamnesi amb la família i posteriorment es durà a terme l'exploració psicopedagògica de A.

Proposta d'actuació

Els objectius proposats en les meves pràctiques intenten englobar els diferents aspectes a treballar en aquest àmbit, amb la intenció de conèixer i aprofundir en les tasques del psicopedagog (observar, analitzar, identificar, intervenir...)

Acompanyament de la psicopedagoga a l'hora de realitzar la intervenció, assessorament, seguiment dels alumnes. A més de realitzar una observació directa dels alumnes.

Proposar models d'orientació i intervenció acadèmica i personal, a més d'assessorament a les famílies, aplicant els coneixements adquirits.

Utilitzar tècniques i instruments adequats. I fer un anàlisi i interpretació de les observacions i intervencions realitzades. Lligat a una identificació de la problemàtica a la que va lligada la demanda.

Fer la selecció i utilització de tècniques i instruments d’intervenció.

Anàlisi informació

Una vegada recollida tota la informació necessària per acabar de conèixer el centre, vaig poder veure que durant el mes de maig es van rebre diverses demandes noves per dur a terme una exploració psicopedagógica.

La meva intervenció i observació es centra en un d'aquests alumnes, per l'aprovació dels pares de treballar amb ells demanera conjunta.

Donat aquest cas, hem decidic que m'incorpori a treballar amb alumnes que ja tenen la intervenció iniciada, però que els pares no posen cap impdiment per treballar i aprendre amb ells.

He pogut veure la infinitat de casos amb els que es treballen, i la llista és molt llarga: dislèxia, TDAH, trantorns de lectoescriptura, terapia familiar...

Els quals requereixen molt recursos, coneixements, tècniques... per treballar de manera òptima i tenir bons resultats.

Coneixement dels casos i recollida d'informació

Durant la primera fase he dut a terme la recollida d'informació necessària per conèixer la nova tutora del centre i els casos amb els que treballa. A més de les noves demandes que inicien en el mes de març o abril la seva exploració i intervenció.

He pogut tenir una visió general de la tasca que la meva tutora duu a terme, a més de decidir quin seria el meu horari durant les pràctiques, les meves tasques...

En aquest pràcticum II la meva tutora externa serà la Vanesa Ejarque, és llicenciada en Psicologia, Diplomada en Logopèdia i amb un Màster en Psicologia clínica i Psicoteràpia.

Les seves tasques principals són:

- Avaluació i Diagnòstic

- Reeducacions Logopèdiques. ( dislàlia, retard de llenguatge, trastorn específic de llenguatge, trastorns d'aprenentatge...)

- Psicoteràpia infantil i adolescent, orientació integradora.(TDAH, depressió infantil, límits i normes...)

- Orientació familiar

- Contacte amb les escoles i altres professionals.

El contacte tingut amb la tutora l’he realitzat a través de reunions i entrevistes, on ella m’ha donat a conèixer la seva tasca dins del centre i hem pogut parlar de la meva funció en el moment de realitzar les pràctiques. M’ha donat a conèixer la realitat de la demanda educativa de cada any, i hem em especificat en quins casos centraré la meva tasca.

Dedicació horària

Bon dia,

la meva dedicació horària durant les pràctiques es distribuirà en 6 hores setmanals, repartides durant els mesos de març, abril, i maig. Alguna de les setmanes tindrà més hores d'intervenció i dedicació, en funció del seguiment dels casos treballats.

Les fases 1 i 2 les he dut a terme entre el 1 i 9 de març.
La fase 3 l'he realitzat del 12 al 23 de març.
Les fases 4 i 5 les deré a terme entre el 26 de març i l'1 de juny.

En els propers dies aniré informant sobre el treball que he realitzat fins ara i els subjectes amb els que duc a terme la meva intervenció.

Salutacions 

Fases de treball

FASE 1: Coneixement del casos i recollida d’informació. DATA: Març                                                                          HORES: 5 hores

Objectius: -     Conèixer la nova tutora de pràctiques. -     Familiaritzar-me amb els casos amb els que treballa. -     Assenyalar els trets característics. -     Conèixer les noves demandes. Destinataris/àries: -     Directora del centre. -     Tutora del centre. -     Alumnes de la psicopedagoga. -     Docents del centre. -     Alumna en pràctiques.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Recopilació d’informació i documents del centre. 2. Entrevistes amb la directora i tutora externa del centre. 3. Coneixement d’alumnes i casos actuals.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Recerca documental. 2. Entrevistes i reunions.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Quantitat d’informació recollida. 2. Col·laboració per part de l’equip del centre.

FASE 2: Anàlisi de la informació recollida. DATA: Març                                                                          HORES: 5 hores

Objectius: -     Analitzar la informació recollida. -     Definir la demanda a partir de les dades obtingudes. Destinataris/àries: -     Tutora del centre. -     Alumna en pràctiques.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Buidatge de les dades obtingudes. 2. Anàlisi de les dades.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Observació directa. 2. Anotacions personals. 3. Entrevistes i reunions.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Resultats obtinguts.

FASE 3: Dissenyar la proposta d’actuació.      DATA: Març i abril                                                               HORES: 15 hores

Objectius: -     Definir els objectius de la intervenció i les fases de treball. -     Consensuar el pla de treball amb la tutora del centre. Destinataris/àries: -     Tutora del centre de pràctiques. -     Alumna en pràctiques.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Definir la intervenció i els objectius que es duran a terme. 2. Formular les fases del pla de treball. 3. Temporalitzar la intervenció.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Entrevista amb la tutora del centre. 2. Anàlisi del pla d’actuació de la psicopedagoga. 3. Observació de sessions de treball.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Validació del pla de treball personal. 2. Informació recollida. 3. Viabilitat d’aplicació del pla de treball.

FASE 4: Intervenció, seguiment del pla i proposta de millora. DATA: Abril, maig i juny                                                     HORES: 40 hores

Objectius: -     Portar a terme el pla de treball. -     Observació i intervenció en les sessions amb la psicopedagoga. -     Dissenyar una proposta de millora. Destinataris/àries: -     Tutora del centre. -     Alumnes del centre. -     Alumna en pràctiques.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Dur a terme el pla de treball. 2. Assistir a diferents sessions. 3. Fer un seguiment dels casos on s’intervindrà. 4. Observar i participar. 5. Recollir informació. 6. Dissenyar una proposta de millora en un dels assessoraments.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Entrevistes. 2. Observació directa. 3. Qüestionaris. 4. Tests.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Compliment dels objectius proposats. 2. Implicació dels diferents agents que intervenen. 3. Acceptació de la proposta.

FASE 5: Anàlisi i interpretació de la intervenció. DATA: Maig i juny                                                                HORES: 10 hores

Objectius: -     Analitzar el procés d’intervenció. -     Avaluar la intervenció duta a terme. -     Modificar les actuacions si es considera necessari. Destinataris/àries: -     Tutora del centre. -     Alumna en pràctiques.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Anàlisi de la intervenció. 2. Avaluació de tot el procés. 3. Recollida d’informació.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Observació directa. 2. Informes de valoració. 3. Entrevista amb la tutora del centre. 4. Qüestionaris de valoració.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Implicació obtinguda. 2. Resultats de la intervenció. 3. Nivell d’assoliment dels objectius proposats. 4. Valoració de la tutora del centre.