Com B ha millorat molt en la lectura, hem treballat amb ella la lectura mecànica i la velocitat lectora a través d'una fitxa amb tres columnes de 10 paraules cada columna. Aquetses paraules sempre són les mateixes però en diferent ordre. Es cronometra la lectura de cada columna, normalment el temps emprat en cada columna és inferior.
En totes les sessions amb B es realitzen fitxes d'atenció per tal que la nena es centri i no es distregui fàcilment, així agafa tècniques de concentració que podrà aplicar en el seus estudis.
Un altra activitat és el dictat de paraules per part nostra a B i ella les ha d'escriure a la pissarra (per tal de motivar-la més) i un cop escrites és important que ella mateixa faci la correcció, miri, pensi i detecti si hi han errades per corretgir.
Aquetes són algunes de les activitats realitzades amb B.
Les sessions amb la nena són molt enriquidores, ja que es veu com evoluciona de manera molt ràpida, a més de tenir una predisposició a la feina molt bona.Amb molt d'interés i molta implicació.
dissabte, 26 de maig del 2012
dijous, 24 de maig del 2012
Activitats amb B
Els mesos previs a la meva participació en les sessions de B, la Vanesa va fer un treball molt profund de reconeixement, memòria i aprenentatge de les lletres de l'abecedari. Aquesta tasca (segons comenta la Vane) ha estat molt dura ja que cada dia han anat treballant, repassant, i en definitiva "matxacant" aquest aspecte.
B va fer un canvi molt bo i més ràpid del que es pensava amb aquesta tasca, cosa que ha facilitat la lectura i la comprensió de la nena.
Han treballat els moviments saàdics dels ulls, per tal de fer una lectura sense moure el cap, nomésfent el moviment dels ulls; ja que la nena porta ulleres i te dificultats de lectura i mals hàbits (apropar-se, moure molt el cap...)
Les activitats que jo he realitzat amb ella durant les pràctiques han girat al voltant de la comprensió lectora, escriptura i el teball de l'atenció.
Dins de la comprensió lectora una de les activitats realitzada és llegir presentar a la nena un full amb quatre ordres que ha de seguir:
1. El primer quadrat és blau.
2. El segon cercle està pintat de vermell.
3. El primer cercle és igual que el primer quadrat.
4. El segon cercle és de colr verd.
En
A sota estan dibuixades les quatre figures i la nena ha d'anar seguint les instruccions que llegeix.
En el proper missatge us explicaré més activitats realitzades.
B va fer un canvi molt bo i més ràpid del que es pensava amb aquesta tasca, cosa que ha facilitat la lectura i la comprensió de la nena.
Han treballat els moviments saàdics dels ulls, per tal de fer una lectura sense moure el cap, nomésfent el moviment dels ulls; ja que la nena porta ulleres i te dificultats de lectura i mals hàbits (apropar-se, moure molt el cap...)
Les activitats que jo he realitzat amb ella durant les pràctiques han girat al voltant de la comprensió lectora, escriptura i el teball de l'atenció.
Dins de la comprensió lectora una de les activitats realitzada és llegir presentar a la nena un full amb quatre ordres que ha de seguir:
1. El primer quadrat és blau.
2. El segon cercle està pintat de vermell.
3. El primer cercle és igual que el primer quadrat.
4. El segon cercle és de colr verd.
En
A sota estan dibuixades les quatre figures i la nena ha d'anar seguint les instruccions que llegeix.
En el proper missatge us explicaré més activitats realitzades.
dimarts, 22 de maig del 2012
Examen optometric Cas C
Després de realitzar l'examen optométric complet, els punts a destacar són els següents:
1. La graduació: la graduació trobada no és significativa en aquest cas. Les baixes miopies, sense haver-hi un component acomodatiu associat, no interfereixen en la dificultat de la realització de les tasques en visió propera.
2. Valoració del sistema binocular: el sistema visual de C no és eficaç. C està suprimint un ull (l'esquerre) per poder adaptar-se a la situació. Si tinguéssim un sol ull, l'examen realitzat no tindria raó de ser. En tenir dos ulls, tots dos s'han d'entendre per tenir una visió única i nítida dels objectes que apreciem. Els ulls de C, tot i tenir una agudesa visual del 0.9 no funcionen correctamentjunts i l'estratègia que han pres per no veure doble és la supressió, el pas anterior a la generació d'un estrabisme. La nena no té estrabisme, però sí unes fòries elevades i descompensades que fan que el seu sistema visual no funcioni correctament.
3. Nivell oculomotor, C té uns moviments oculars pobres per la seva edat el que es tradueix en salts de línia, seguir amb el dit, rellegir una línia, baixa comprensió lectora, lectura lenta, ... Trobem també una falta de localització qual cosa influeix tant en la pobra localització de les paraules en lalectura com en la pobra coordinació ull-mà imprescindible per a la còpia de pissarra com per als esports de pilota.
4. A nivell visuo-perceptiu no s'ha realitzat l'avaluació però gràcies a la anamnesi ia la realització de la còpia de la triple figura universal podem concloure que hi ha seriosos problemes visuo-perceptius. C funciona millor auditivament perquè el seu sistema visual no és eficaç. L'ideal és que el sistemavisual sigui superior al auditiu ja que ens aporta molta més informació i de forma més ràpida. La mare ens confirma que prefereix que li llegeixin i que recorda millor el que li expliquen que no el que llegeix.
5. Lateralitat: la dominància manual de C és destra, igual que la visual a nivell motor i sensorial encara que presenta trets esquerrans quan la demanda és espontània.
6. Reflexos primaris: C posseeix diversos reflexos primaris actius que haurien d'estar integrats ja en reflexos posturals. A causa d'això trobem problemes en el sistema de l'equilibri, postura corporal pobra, problemes binoculars, oculomotors, d'orientació, ...
Recomanem una teràpia visual per posar en el nivell corresponent a la edat de la nena seu sistema visual, motor i perceptiu. Ha de quedar clar que per a res estem parlant de trencar aquesta supressió que pateix, ja que és una adaptació de C davant una possible diplopia. Es tracta de dos tractamentsdiferents: un, eliminar la supressió per aconseguir un sistema binocular forta i precís i un altre, treballar totes les habilitats visuo-perceptives per aconseguir resoldre els problemes d'aprenentatge que té. Hem de tenir present que per a un bon rendiment de mantenir una dieta equilibrada i un mínim nombre d'hores de son. Està demostrat científicament que una aportació dietètic complementari d'omega 3, 6 i 9 (present en l'oli d'oliva) beneficia àmpliament la mantención de laatenció del nen.
7. Des del punt de vista adaptatiu, C es beneficiaria d'algunes modificacions en el seu ambient d'aprenentatge. Aquestes modificacions estan dissenyades per permetre que la informació visual sigui més accessible i amb menys estrès.a) millorar l'eficàcia quan llegeix: hauria de llegir amb un faristol amb una inclinació d'uns 22 º. Això l'ajudarà a millorar la postura i la distància de lecturab) la distància dels ulls a qualsevol informació visual (llibres, deures, ...) no siga menor que la distància del seu colze a la meitat del artell quan es col · loca sota la barbeta (distància deHarmon).c) evitar llegir amb llum fluorescent; utilitzar làmpades incandescents o halògenes. Ens hem d'assegurar que la llum no es reflecteix en la superfície de la pàgina o a la pantalla de l'ordinador, i incideix en els seus ulls. Es pot veure posant un mirall en la superfície del paper i revisar si es pot veure la llum en el mirall. Si és així, moure la llum o el material de lectura.d) Reduir el temps de "pantalla" (televisió, ordinador i videojocs) a dues hores per dia durant la setmana i no més de tres hores per dia els caps de setmana. La distància per veure la televisióno hauria de ser inferior a 2,5 m i 50cm la pantalla d'ordinador.
A causa que la majoria de la informació que es dóna a classe és visual, en desenvoluparseves habilitats visuals (fisiològiques, preceptúales i cognitives) permetrà que C tingui un accés més fàcil a la informació que s'ofereix en l'entorn acadèmic.
1. La graduació: la graduació trobada no és significativa en aquest cas. Les baixes miopies, sense haver-hi un component acomodatiu associat, no interfereixen en la dificultat de la realització de les tasques en visió propera.
2. Valoració del sistema binocular: el sistema visual de C no és eficaç. C està suprimint un ull (l'esquerre) per poder adaptar-se a la situació. Si tinguéssim un sol ull, l'examen realitzat no tindria raó de ser. En tenir dos ulls, tots dos s'han d'entendre per tenir una visió única i nítida dels objectes que apreciem. Els ulls de C, tot i tenir una agudesa visual del 0.9 no funcionen correctamentjunts i l'estratègia que han pres per no veure doble és la supressió, el pas anterior a la generació d'un estrabisme. La nena no té estrabisme, però sí unes fòries elevades i descompensades que fan que el seu sistema visual no funcioni correctament.
3. Nivell oculomotor, C té uns moviments oculars pobres per la seva edat el que es tradueix en salts de línia, seguir amb el dit, rellegir una línia, baixa comprensió lectora, lectura lenta, ... Trobem també una falta de localització qual cosa influeix tant en la pobra localització de les paraules en lalectura com en la pobra coordinació ull-mà imprescindible per a la còpia de pissarra com per als esports de pilota.
4. A nivell visuo-perceptiu no s'ha realitzat l'avaluació però gràcies a la anamnesi ia la realització de la còpia de la triple figura universal podem concloure que hi ha seriosos problemes visuo-perceptius. C funciona millor auditivament perquè el seu sistema visual no és eficaç. L'ideal és que el sistemavisual sigui superior al auditiu ja que ens aporta molta més informació i de forma més ràpida. La mare ens confirma que prefereix que li llegeixin i que recorda millor el que li expliquen que no el que llegeix.
5. Lateralitat: la dominància manual de C és destra, igual que la visual a nivell motor i sensorial encara que presenta trets esquerrans quan la demanda és espontània.
6. Reflexos primaris: C posseeix diversos reflexos primaris actius que haurien d'estar integrats ja en reflexos posturals. A causa d'això trobem problemes en el sistema de l'equilibri, postura corporal pobra, problemes binoculars, oculomotors, d'orientació, ...
Recomanem una teràpia visual per posar en el nivell corresponent a la edat de la nena seu sistema visual, motor i perceptiu. Ha de quedar clar que per a res estem parlant de trencar aquesta supressió que pateix, ja que és una adaptació de C davant una possible diplopia. Es tracta de dos tractamentsdiferents: un, eliminar la supressió per aconseguir un sistema binocular forta i precís i un altre, treballar totes les habilitats visuo-perceptives per aconseguir resoldre els problemes d'aprenentatge que té. Hem de tenir present que per a un bon rendiment de mantenir una dieta equilibrada i un mínim nombre d'hores de son. Està demostrat científicament que una aportació dietètic complementari d'omega 3, 6 i 9 (present en l'oli d'oliva) beneficia àmpliament la mantención de laatenció del nen.
7. Des del punt de vista adaptatiu, C es beneficiaria d'algunes modificacions en el seu ambient d'aprenentatge. Aquestes modificacions estan dissenyades per permetre que la informació visual sigui més accessible i amb menys estrès.a) millorar l'eficàcia quan llegeix: hauria de llegir amb un faristol amb una inclinació d'uns 22 º. Això l'ajudarà a millorar la postura i la distància de lecturab) la distància dels ulls a qualsevol informació visual (llibres, deures, ...) no siga menor que la distància del seu colze a la meitat del artell quan es col · loca sota la barbeta (distància deHarmon).c) evitar llegir amb llum fluorescent; utilitzar làmpades incandescents o halògenes. Ens hem d'assegurar que la llum no es reflecteix en la superfície de la pàgina o a la pantalla de l'ordinador, i incideix en els seus ulls. Es pot veure posant un mirall en la superfície del paper i revisar si es pot veure la llum en el mirall. Si és així, moure la llum o el material de lectura.d) Reduir el temps de "pantalla" (televisió, ordinador i videojocs) a dues hores per dia durant la setmana i no més de tres hores per dia els caps de setmana. La distància per veure la televisióno hauria de ser inferior a 2,5 m i 50cm la pantalla d'ordinador.
A causa que la majoria de la informació que es dóna a classe és visual, en desenvoluparseves habilitats visuals (fisiològiques, preceptúales i cognitives) permetrà que C tingui un accés més fàcil a la informació que s'ofereix en l'entorn acadèmic.
dimecres, 16 de maig del 2012
Resultats Cas A
Un cop realitzada l'exploració de A, els resultats obtinguts entre les diferents proves de valoració de les capacitats cognitiu-intel·lectuals ens indiquen que A posseeix habilitats més desenvolupades en tot el que passa per l'anàlisi perceptiu. La variabilitat de puntuacions ens deixa entreveure que apareixen dificultats a l'hora d'establir relacions verbals de significat i amb aspectes relacionat amb símbols gràfics.
A no té recursos per seguir els aprenentatges mitjançant la lectoescriptura i ell és conscient. Presenta dificultats espacials, amb la retenció de símbols gràfics com a lletres i nombres. En relació a la simptomatología podriem dir que A presenta un transtorn de lectoescriptura. Suposit diagnòstic que s'ha de revisar, ja que estan pendents els resultats relacionats amb la deficiència auditiva, visual i neurològica.
S'han de tenir presents les seves capacitats, potencialitats i mirar d'equilibrar els continguts dels aprenentatges a les seves necessitats i estils d'aprenentatge per tal de no contribuir a conductes d'avorriment, distracciño i desatenció, i en canvi, contribuir per mantenir un bon nivell de motivació i rendiment.
Pel que fa al seu estil e pèrsonalitat i de caràcter, centrant-nos en les proves projectives, observacions, informes dels pares... s'aprecia en A que ell creu que presenta dificultats en la sociabilitat. Sembla no trobar el seu lloc ni dins ni del grup familiar ni dins del seu grup social, aspeccte que fa que desenvolupi recursos no del tot adequats per tal de cridar l'atenció de l'adult i dels iguals.
Degut a l'estat emocional de A es recomana un seguiment psicoterapèutic amb participació familiar. Treballar la seva autoestima i el seu autoconcepte i ajudar-lo a controlar l'angoixa i el sentiment de frustració, l'aprenentatge del domini dels impulsos. Per altra banda és important que A trobi uns altres recursos per sentir-se bé i que sigui capaç de valorar quines coses és capa de fer de manera correcta i per què els altres el poden valorar.
A no té recursos per seguir els aprenentatges mitjançant la lectoescriptura i ell és conscient. Presenta dificultats espacials, amb la retenció de símbols gràfics com a lletres i nombres. En relació a la simptomatología podriem dir que A presenta un transtorn de lectoescriptura. Suposit diagnòstic que s'ha de revisar, ja que estan pendents els resultats relacionats amb la deficiència auditiva, visual i neurològica.
S'han de tenir presents les seves capacitats, potencialitats i mirar d'equilibrar els continguts dels aprenentatges a les seves necessitats i estils d'aprenentatge per tal de no contribuir a conductes d'avorriment, distracciño i desatenció, i en canvi, contribuir per mantenir un bon nivell de motivació i rendiment.
Pel que fa al seu estil e pèrsonalitat i de caràcter, centrant-nos en les proves projectives, observacions, informes dels pares... s'aprecia en A que ell creu que presenta dificultats en la sociabilitat. Sembla no trobar el seu lloc ni dins ni del grup familiar ni dins del seu grup social, aspeccte que fa que desenvolupi recursos no del tot adequats per tal de cridar l'atenció de l'adult i dels iguals.
Degut a l'estat emocional de A es recomana un seguiment psicoterapèutic amb participació familiar. Treballar la seva autoestima i el seu autoconcepte i ajudar-lo a controlar l'angoixa i el sentiment de frustració, l'aprenentatge del domini dels impulsos. Per altra banda és important que A trobi uns altres recursos per sentir-se bé i que sigui capaç de valorar quines coses és capa de fer de manera correcta i per què els altres el poden valorar.
dimarts, 15 de maig del 2012
Resultats exploració cas C
Un cop llegits els informes psicopedagògics de l'escola, s'ha decidit tornar a realitzar algunes de les proves, més alguna nova, per contrastar la informació i valorar a C.
S'han passat els segúents test: TALEC, Figura de Rey, WISCH
Les errades més freqüents en el TALEC són.
- Cal·ligrafia irregular (separació entre paraules i línies)
- Substitució entre n-m / b-d
- Vocals a-o / e-o, vocal neutra
- Unions i separacions de paraules
- Adicions
- Omissions de síl·labes / lletres al final de síl·laba / paraula
- Sil·labeig de les paraules
- Castellanitzacions
- Realitza aglutinament en el full (probablement a la verticalitat del full, posició del paper)
- S'observen moviments sacàdics invertits, sembla que enfoca més l'ull dret
El QI Total (com a resultat del WISCH) ha estat 88 un QI normal baix
S'han passat els segúents test: TALEC, Figura de Rey, WISCH
Les errades més freqüents en el TALEC són.
- Cal·ligrafia irregular (separació entre paraules i línies)
- Substitució entre n-m / b-d
- Vocals a-o / e-o, vocal neutra
- Unions i separacions de paraules
- Adicions
- Omissions de síl·labes / lletres al final de síl·laba / paraula
- Sil·labeig de les paraules
- Castellanitzacions
- Realitza aglutinament en el full (probablement a la verticalitat del full, posició del paper)
- S'observen moviments sacàdics invertits, sembla que enfoca més l'ull dret
El QI Total (com a resultat del WISCH) ha estat 88 un QI normal baix
dissabte, 12 de maig del 2012
CAS i BASC Cas A
El CAS és un instrument que fa una rigorosa exploració psicològica en nens de primers nivells d'escolaritat, mitjjançant 20 elements. Aquesta prova permet avaluar específicament l'ansietat, mitjançant preguntes que els nens poden contestar amb naturalitat, eliminant així els efectes negatius de reacció a la situació d'aplicació d'un test.
L'A presenta un nivell alt d'angoixa. PC 83
Sistema dAvaluació i Conducta de nens i adolescents. BASC
- Qüestionari Pares:
Aquest es tracta d'una escala de valoració per als pares, s'ha donat dos còpies del qüestionari per als pares (un per al pare i l'altre per la mare) per tal que el contestin independentment un de l'altre.
Valora nou escales clíniques: agressivitat, hiperactivitat, problemes de conducta, problemes d'atenció, atipicitat, depressió, ansietat, retraïment i somatització.
Tres escales adaptatives: adaptabilitat, habilitats socials i lideratge.
Tres dimensions globals: exterioritzar problemes, interioritzar problemes i habilitats adaptatives.
Resultats mare:
Escales Clíniques amb puntuacions significatives: Agressivitat, problemes de conducta, atipicitat, depressió, somatització. I dins del rang de risc: problemes d'atenció i retraïment.
Les escales adaptatives estan dins la normalitat.
Dimensions globals significatives: exterioritzar problemes i interioritzar problemes.
Resultats pare:
Escales clíniques significatives: Problemes de conducta, atipicitat, depressió, somatització. I dins del rang de risc: agressivitat, problemes d'atenció.
Les escales adaptatives estan dins de la normalitat però l'adaptabititat la podem situar dins del rang de risc.
Dimensions globals significatives: exterioritzar problemes i interioritzar problemes.
L'A presenta un nivell alt d'angoixa. PC 83
Sistema dAvaluació i Conducta de nens i adolescents. BASC
- Qüestionari Pares:
Aquest es tracta d'una escala de valoració per als pares, s'ha donat dos còpies del qüestionari per als pares (un per al pare i l'altre per la mare) per tal que el contestin independentment un de l'altre.
Valora nou escales clíniques: agressivitat, hiperactivitat, problemes de conducta, problemes d'atenció, atipicitat, depressió, ansietat, retraïment i somatització.
Tres escales adaptatives: adaptabilitat, habilitats socials i lideratge.
Tres dimensions globals: exterioritzar problemes, interioritzar problemes i habilitats adaptatives.
Resultats mare:
Escales Clíniques amb puntuacions significatives: Agressivitat, problemes de conducta, atipicitat, depressió, somatització. I dins del rang de risc: problemes d'atenció i retraïment.
Les escales adaptatives estan dins la normalitat.
Dimensions globals significatives: exterioritzar problemes i interioritzar problemes.
Resultats pare:
Escales clíniques significatives: Problemes de conducta, atipicitat, depressió, somatització. I dins del rang de risc: agressivitat, problemes d'atenció.
Les escales adaptatives estan dins de la normalitat però l'adaptabititat la podem situar dins del rang de risc.
Dimensions globals significatives: exterioritzar problemes i interioritzar problemes.
dijous, 10 de maig del 2012
Cas C
El tercer cas amb el que he estat i estic treballant és una nena de 8 anys que cursa 3r de primària.
He trigat en parlar d'aquest cas ja que m'he volgut esperar a tenir l'autorització de la mare per a poder parlar d'ella, és una família molt especial i delicada en quant a temes de comunicació i hem volgut fer les coses bé, per tal d'evitar cap complicació.
La C ha estat a tenint un seguiment per part de la psicopedagoga de la seva escola des de fa 3 anys, assisteix a classes de reforç en el mateix centre de pràctiques, les mestres que treballen amb ella detecten problemes d'actitud i dificultats en l'aprenentatge que comenten amb la Vanesa. Una vegada es parla amb la famíla, aquest decideixen que la Vanesa ha de treballar amb la C.
La família facilita els informes que la psicopedagoga de l'escola ha realitzat, a més de fer una nova exploració per part de la Vanesa. La C té problemes visuals i es decideix que ha de fer-se una revisió optometrica per detectar possibles problemes.
A més de les dificultats d'aprenentatge, la nena presenta un problema de comportament i una baixa autoestima, per la qual cosa es decideix per un treballde reforçament d'aquest camp, paral·lel al treball optimetric i d'aprenentatge.
He trigat en parlar d'aquest cas ja que m'he volgut esperar a tenir l'autorització de la mare per a poder parlar d'ella, és una família molt especial i delicada en quant a temes de comunicació i hem volgut fer les coses bé, per tal d'evitar cap complicació.
La C ha estat a tenint un seguiment per part de la psicopedagoga de la seva escola des de fa 3 anys, assisteix a classes de reforç en el mateix centre de pràctiques, les mestres que treballen amb ella detecten problemes d'actitud i dificultats en l'aprenentatge que comenten amb la Vanesa. Una vegada es parla amb la famíla, aquest decideixen que la Vanesa ha de treballar amb la C.
La família facilita els informes que la psicopedagoga de l'escola ha realitzat, a més de fer una nova exploració per part de la Vanesa. La C té problemes visuals i es decideix que ha de fer-se una revisió optometrica per detectar possibles problemes.
A més de les dificultats d'aprenentatge, la nena presenta un problema de comportament i una baixa autoestima, per la qual cosa es decideix per un treballde reforçament d'aquest camp, paral·lel al treball optimetric i d'aprenentatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)