dimarts, 29 de maig del 2012
Conclusions finals
Ahir va ser l'últim dia de les meves pràctiques, és per això que m’he esperat per fer les conclusions finals.
Aquests mesos han estat molt enriquidors, he conegut a nous professionals del centre igual d'implicats que els del pràcticum I, i als que els agrada molt la seva feina. M’han fet sentir com una més de l’equip, sense deixar-me de costat per ser la de pràctiques. Aquesta integració ajuda a que la intervenció a fer sigui més fàcil i el periode de pràctiques agradable.
Durant les pràctiques he vist la importància de realitzar un treball en equip, de manera col·laborativa i la coordinació de tots els implicats. Desenvolupat com a procès permanent, on la interacció entre família, educadors… i l’alumne és essencial. El psicopedagog actua com a mitjancer especialtzat per guiar a l’alumne del dels seus coneixement previs, fins a arribar a que aquest es faci autònom, posant en pràctica les eines, estratègies… adquirides. És important treballar com un conjunt d’elements en interacció entre ells i de forma conjunta amb l’entorn. Cada un d’ells treballats per separat, però adquirint significat quan es consideren part d’un tot dins del context educatiu.
He pogut comprovar que el procés d’ensenyament-aprenentatge es percep i es duu a terme com un procés dinàmic, participatiu i interactiu amb els alumnes.
La figura del psicopedagog és molt important davant d’una demanda d’intervenció, i la seva (nostra) tasca és molt complexa i enriquidora, fent necessària la constant formació per tal de que els nostres coneixements sigui el més actualitzats possibles, i així poder oferir una intervenció de qualitat.
He aprés molt amb la Vanesa, la meva tutora, és una molt bona professional, implicada i predisposada a ensenyar tot el que ella sap. El que m'ha semblat més interessant és dur a terme una exploració (no havia tingut oportunitat al pràcticum I) poder conèixer els diferents test psicològics, aprendre la seva aplicació i poder dur a terme la correcció de manera conjunta.
He trobat poques dificultats, l'únic problema ha estat que en el cas A, un cop feta la devolució de l'informe, no era segur que l'alumne seguis amb el tractament (tot i que era necessari) per motius econòmics de la familia. Però una vegada van veure que el seu fill tenia la necessitat d'assistir a les sessions, van portar al nen.
La tasca més "dura" d'aquesta feina, per mi, ha estat la sessió de devolució de l'informe als pares, ja que s'expliquen totes les proves passades, per a què serveixen i el més important els resultats obtinguts. Com a tots els pares s'espera que aquests siguin el més positius possibles i no volen veure que existeix un dèficit en la base de l'aprenentatge del nen. Reben molta informació de cop i a vegades no tenen paraules per expressar el que senten. Amb les paraules de la Vanesa, la seva experiència i professionalitat, els pares han entés la importància que té el treball que s'ha de fer amb el seu fill, ja que si no, no avançarà.
Espero que tant ell com les altres dues nenes amb les que he treballat segueixin treballant, avançant i millorant. S'acaben les pràctiques amb la pena de no poder seguir els casos, tot i que al viure en la mateixa població, no em serà difícil poder escarpar-me a veure'ls.
Per últim dir que estic molt satisfeta amb la meva intervenció, ja que he superat les metes que m'havia proposat, he treballat de la mà de la Vanesa, he aportat els meus coneixements i idees, i sobretot he estat disposada a aprendre al màxim.
Només donar les gràcies a la Vanesa per deixar-me treballar amb ella i donar-me l'oportunitat d'aprendre.
dilluns, 28 de maig del 2012
Activitats Cas A
Seguint amb l'expossició de les activitats realitzades amb els alumnes amb els que he fet la meva intervenció, hem queda parlar de A.
Com el nen te un problema bastant greu amb la lectoescriptura vem començar la feina amb el treball de l'abecedar, reconeixement de les grafies, associar grafia i fonema, aprendre les lletres i ser capaç d'escriure-les...
Aquest treball s'ha realitzat a través d'un abecedari separat per colors, així associa cada grafia amb el color corresponent, ja que la seva memòria visual la te molt desenvolupada i li és més fàcil treballar d'aquesta manera.
Primer li feiem posar les lletres en ordre, di quina lletra és cada una, nosaltres li deiem lletres i ens les havia de donar... aquesta tasca ha estat molt difícil i llarga, ja que A ha tingut moltes dificultats per reconeixer totes les lletres, poc a poc ho ha anat interioritzant. El reconeixement i ordre de les lletres se li ha donat més bé que reconèixer i dir cada fonema. (tasca que encara no ha acabat d'interioritzar, però que ha millorat molt).
Un altre treball amb l'abecedari ha estat crear un a través d'imatges pensades per A, per tal que recordi la figura (avió, bolet, cara...), aquesta ha estat molt enriquidora i motivadora per ell.
Tot el treball de base de la lectoescriptura ha estat el punt d'atenció de la intervenció, és el que ha dut el pes més important, però a més d'això hem estat realitzant treballs i jocs de memòria, de percepció i espai, ja que A són capacitats que té més desenvolupades.
Aquesta tasca ha estat molt enriquidora, ja que he pogut aprendre tècniques noves per treballar la base de la lectoescriptura, el treball de les lletres... tant importants per poder avançar en tots els aspectes acadèmics i personals.
Com el nen te un problema bastant greu amb la lectoescriptura vem començar la feina amb el treball de l'abecedar, reconeixement de les grafies, associar grafia i fonema, aprendre les lletres i ser capaç d'escriure-les...
Aquest treball s'ha realitzat a través d'un abecedari separat per colors, així associa cada grafia amb el color corresponent, ja que la seva memòria visual la te molt desenvolupada i li és més fàcil treballar d'aquesta manera.
Primer li feiem posar les lletres en ordre, di quina lletra és cada una, nosaltres li deiem lletres i ens les havia de donar... aquesta tasca ha estat molt difícil i llarga, ja que A ha tingut moltes dificultats per reconeixer totes les lletres, poc a poc ho ha anat interioritzant. El reconeixement i ordre de les lletres se li ha donat més bé que reconèixer i dir cada fonema. (tasca que encara no ha acabat d'interioritzar, però que ha millorat molt).
Un altre treball amb l'abecedari ha estat crear un a través d'imatges pensades per A, per tal que recordi la figura (avió, bolet, cara...), aquesta ha estat molt enriquidora i motivadora per ell.
Tot el treball de base de la lectoescriptura ha estat el punt d'atenció de la intervenció, és el que ha dut el pes més important, però a més d'això hem estat realitzant treballs i jocs de memòria, de percepció i espai, ja que A són capacitats que té més desenvolupades.
Aquesta tasca ha estat molt enriquidora, ja que he pogut aprendre tècniques noves per treballar la base de la lectoescriptura, el treball de les lletres... tant importants per poder avançar en tots els aspectes acadèmics i personals.
diumenge, 27 de maig del 2012
Activitats Cas C
La C ja assistia a sessions amb la Vanesa uns mesos abans de començar la meva intervenció, les activitats que hem treballat durant aquests mesos han estat molt diverses. Aquí us deixo una petita explicació del que hem fet:
- Treball dels moviments sacàdics: Es presenta a la nena un full amb lletres escrites sense sentit, en cada linea hi ha una o dues lletres subratllada, la nena ha de lleguir aquestes lletres sense moure el cap, només treballant el moviment dels ulls. Aquest treball es realitza per millorar els moviments de l'ull, tasca recomanada per l'optometrista.
- Dictat: Es realitza el dictat d'un petit text que la nena ha d'escriure a la pissarra (pèr tal que sigui més motivador) un cop acabat el dictat, se li diu a la nena que llegeixi el que ha escrit i miri de corretgir les faltes. Poc a poc comença a veure algunes faltes d'ortografia, a més de rebre ajuda per part nostra amb aquelles errades que no veu.
- Fitxes de atenció -memòria: Com C té una mica de falta d'atenció, tendeix a estar dispersa a l'hora de realitzar qualsevol tasca, es realitzen treballs d'atenció i memòria amb ella. Algunes de les activitats són: laberints, les 7 diferències, sopes de lletres, buscar una figura entre moltes... a més aquest treball és motivador i es pot realitzar com un joc, cosa que motiva més a realitzar la tasca.
- Jocs interactius: Amb l'ajuda de l'ordinador, es realitzen un seguit d'activitats relacionades amb la memòria, la lectura, l'escriptura, la percepció, l'espai... activitat que agrada molt a C i que realitza sense cap queixa.
Cal dir que C es queixa molt a l'hora de realitzar qualsevol tasca, i sempre està cansada (segons ella), poc a poc a fet un canvi i cada doia té més predisposició de treball.
Doncs bé, aquí veieu unes quantes activitats realitzades amb C
- Treball dels moviments sacàdics: Es presenta a la nena un full amb lletres escrites sense sentit, en cada linea hi ha una o dues lletres subratllada, la nena ha de lleguir aquestes lletres sense moure el cap, només treballant el moviment dels ulls. Aquest treball es realitza per millorar els moviments de l'ull, tasca recomanada per l'optometrista.
- Dictat: Es realitza el dictat d'un petit text que la nena ha d'escriure a la pissarra (pèr tal que sigui més motivador) un cop acabat el dictat, se li diu a la nena que llegeixi el que ha escrit i miri de corretgir les faltes. Poc a poc comença a veure algunes faltes d'ortografia, a més de rebre ajuda per part nostra amb aquelles errades que no veu.
- Fitxes de atenció -memòria: Com C té una mica de falta d'atenció, tendeix a estar dispersa a l'hora de realitzar qualsevol tasca, es realitzen treballs d'atenció i memòria amb ella. Algunes de les activitats són: laberints, les 7 diferències, sopes de lletres, buscar una figura entre moltes... a més aquest treball és motivador i es pot realitzar com un joc, cosa que motiva més a realitzar la tasca.
- Jocs interactius: Amb l'ajuda de l'ordinador, es realitzen un seguit d'activitats relacionades amb la memòria, la lectura, l'escriptura, la percepció, l'espai... activitat que agrada molt a C i que realitza sense cap queixa.
Cal dir que C es queixa molt a l'hora de realitzar qualsevol tasca, i sempre està cansada (segons ella), poc a poc a fet un canvi i cada doia té més predisposició de treball.
Doncs bé, aquí veieu unes quantes activitats realitzades amb C
dissabte, 26 de maig del 2012
Més activitats B
Com B ha millorat molt en la lectura, hem treballat amb ella la lectura mecànica i la velocitat lectora a través d'una fitxa amb tres columnes de 10 paraules cada columna. Aquetses paraules sempre són les mateixes però en diferent ordre. Es cronometra la lectura de cada columna, normalment el temps emprat en cada columna és inferior.
En totes les sessions amb B es realitzen fitxes d'atenció per tal que la nena es centri i no es distregui fàcilment, així agafa tècniques de concentració que podrà aplicar en el seus estudis.
Un altra activitat és el dictat de paraules per part nostra a B i ella les ha d'escriure a la pissarra (per tal de motivar-la més) i un cop escrites és important que ella mateixa faci la correcció, miri, pensi i detecti si hi han errades per corretgir.
Aquetes són algunes de les activitats realitzades amb B.
Les sessions amb la nena són molt enriquidores, ja que es veu com evoluciona de manera molt ràpida, a més de tenir una predisposició a la feina molt bona.Amb molt d'interés i molta implicació.
En totes les sessions amb B es realitzen fitxes d'atenció per tal que la nena es centri i no es distregui fàcilment, així agafa tècniques de concentració que podrà aplicar en el seus estudis.
Un altra activitat és el dictat de paraules per part nostra a B i ella les ha d'escriure a la pissarra (per tal de motivar-la més) i un cop escrites és important que ella mateixa faci la correcció, miri, pensi i detecti si hi han errades per corretgir.
Aquetes són algunes de les activitats realitzades amb B.
Les sessions amb la nena són molt enriquidores, ja que es veu com evoluciona de manera molt ràpida, a més de tenir una predisposició a la feina molt bona.Amb molt d'interés i molta implicació.
dijous, 24 de maig del 2012
Activitats amb B
Els mesos previs a la meva participació en les sessions de B, la Vanesa va fer un treball molt profund de reconeixement, memòria i aprenentatge de les lletres de l'abecedari. Aquesta tasca (segons comenta la Vane) ha estat molt dura ja que cada dia han anat treballant, repassant, i en definitiva "matxacant" aquest aspecte.
B va fer un canvi molt bo i més ràpid del que es pensava amb aquesta tasca, cosa que ha facilitat la lectura i la comprensió de la nena.
Han treballat els moviments saàdics dels ulls, per tal de fer una lectura sense moure el cap, nomésfent el moviment dels ulls; ja que la nena porta ulleres i te dificultats de lectura i mals hàbits (apropar-se, moure molt el cap...)
Les activitats que jo he realitzat amb ella durant les pràctiques han girat al voltant de la comprensió lectora, escriptura i el teball de l'atenció.
Dins de la comprensió lectora una de les activitats realitzada és llegir presentar a la nena un full amb quatre ordres que ha de seguir:
1. El primer quadrat és blau.
2. El segon cercle està pintat de vermell.
3. El primer cercle és igual que el primer quadrat.
4. El segon cercle és de colr verd.
En
A sota estan dibuixades les quatre figures i la nena ha d'anar seguint les instruccions que llegeix.
En el proper missatge us explicaré més activitats realitzades.
B va fer un canvi molt bo i més ràpid del que es pensava amb aquesta tasca, cosa que ha facilitat la lectura i la comprensió de la nena.
Han treballat els moviments saàdics dels ulls, per tal de fer una lectura sense moure el cap, nomésfent el moviment dels ulls; ja que la nena porta ulleres i te dificultats de lectura i mals hàbits (apropar-se, moure molt el cap...)
Les activitats que jo he realitzat amb ella durant les pràctiques han girat al voltant de la comprensió lectora, escriptura i el teball de l'atenció.
Dins de la comprensió lectora una de les activitats realitzada és llegir presentar a la nena un full amb quatre ordres que ha de seguir:
1. El primer quadrat és blau.
2. El segon cercle està pintat de vermell.
3. El primer cercle és igual que el primer quadrat.
4. El segon cercle és de colr verd.
En
A sota estan dibuixades les quatre figures i la nena ha d'anar seguint les instruccions que llegeix.
En el proper missatge us explicaré més activitats realitzades.
dimarts, 22 de maig del 2012
Examen optometric Cas C
Després de realitzar l'examen optométric complet, els punts a destacar són els següents:
1. La graduació: la graduació trobada no és significativa en aquest cas. Les baixes miopies, sense haver-hi un component acomodatiu associat, no interfereixen en la dificultat de la realització de les tasques en visió propera.
2. Valoració del sistema binocular: el sistema visual de C no és eficaç. C està suprimint un ull (l'esquerre) per poder adaptar-se a la situació. Si tinguéssim un sol ull, l'examen realitzat no tindria raó de ser. En tenir dos ulls, tots dos s'han d'entendre per tenir una visió única i nítida dels objectes que apreciem. Els ulls de C, tot i tenir una agudesa visual del 0.9 no funcionen correctamentjunts i l'estratègia que han pres per no veure doble és la supressió, el pas anterior a la generació d'un estrabisme. La nena no té estrabisme, però sí unes fòries elevades i descompensades que fan que el seu sistema visual no funcioni correctament.
3. Nivell oculomotor, C té uns moviments oculars pobres per la seva edat el que es tradueix en salts de línia, seguir amb el dit, rellegir una línia, baixa comprensió lectora, lectura lenta, ... Trobem també una falta de localització qual cosa influeix tant en la pobra localització de les paraules en lalectura com en la pobra coordinació ull-mà imprescindible per a la còpia de pissarra com per als esports de pilota.
4. A nivell visuo-perceptiu no s'ha realitzat l'avaluació però gràcies a la anamnesi ia la realització de la còpia de la triple figura universal podem concloure que hi ha seriosos problemes visuo-perceptius. C funciona millor auditivament perquè el seu sistema visual no és eficaç. L'ideal és que el sistemavisual sigui superior al auditiu ja que ens aporta molta més informació i de forma més ràpida. La mare ens confirma que prefereix que li llegeixin i que recorda millor el que li expliquen que no el que llegeix.
5. Lateralitat: la dominància manual de C és destra, igual que la visual a nivell motor i sensorial encara que presenta trets esquerrans quan la demanda és espontània.
6. Reflexos primaris: C posseeix diversos reflexos primaris actius que haurien d'estar integrats ja en reflexos posturals. A causa d'això trobem problemes en el sistema de l'equilibri, postura corporal pobra, problemes binoculars, oculomotors, d'orientació, ...
Recomanem una teràpia visual per posar en el nivell corresponent a la edat de la nena seu sistema visual, motor i perceptiu. Ha de quedar clar que per a res estem parlant de trencar aquesta supressió que pateix, ja que és una adaptació de C davant una possible diplopia. Es tracta de dos tractamentsdiferents: un, eliminar la supressió per aconseguir un sistema binocular forta i precís i un altre, treballar totes les habilitats visuo-perceptives per aconseguir resoldre els problemes d'aprenentatge que té. Hem de tenir present que per a un bon rendiment de mantenir una dieta equilibrada i un mínim nombre d'hores de son. Està demostrat científicament que una aportació dietètic complementari d'omega 3, 6 i 9 (present en l'oli d'oliva) beneficia àmpliament la mantención de laatenció del nen.
7. Des del punt de vista adaptatiu, C es beneficiaria d'algunes modificacions en el seu ambient d'aprenentatge. Aquestes modificacions estan dissenyades per permetre que la informació visual sigui més accessible i amb menys estrès.a) millorar l'eficàcia quan llegeix: hauria de llegir amb un faristol amb una inclinació d'uns 22 º. Això l'ajudarà a millorar la postura i la distància de lecturab) la distància dels ulls a qualsevol informació visual (llibres, deures, ...) no siga menor que la distància del seu colze a la meitat del artell quan es col · loca sota la barbeta (distància deHarmon).c) evitar llegir amb llum fluorescent; utilitzar làmpades incandescents o halògenes. Ens hem d'assegurar que la llum no es reflecteix en la superfície de la pàgina o a la pantalla de l'ordinador, i incideix en els seus ulls. Es pot veure posant un mirall en la superfície del paper i revisar si es pot veure la llum en el mirall. Si és així, moure la llum o el material de lectura.d) Reduir el temps de "pantalla" (televisió, ordinador i videojocs) a dues hores per dia durant la setmana i no més de tres hores per dia els caps de setmana. La distància per veure la televisióno hauria de ser inferior a 2,5 m i 50cm la pantalla d'ordinador.
A causa que la majoria de la informació que es dóna a classe és visual, en desenvoluparseves habilitats visuals (fisiològiques, preceptúales i cognitives) permetrà que C tingui un accés més fàcil a la informació que s'ofereix en l'entorn acadèmic.
1. La graduació: la graduació trobada no és significativa en aquest cas. Les baixes miopies, sense haver-hi un component acomodatiu associat, no interfereixen en la dificultat de la realització de les tasques en visió propera.
2. Valoració del sistema binocular: el sistema visual de C no és eficaç. C està suprimint un ull (l'esquerre) per poder adaptar-se a la situació. Si tinguéssim un sol ull, l'examen realitzat no tindria raó de ser. En tenir dos ulls, tots dos s'han d'entendre per tenir una visió única i nítida dels objectes que apreciem. Els ulls de C, tot i tenir una agudesa visual del 0.9 no funcionen correctamentjunts i l'estratègia que han pres per no veure doble és la supressió, el pas anterior a la generació d'un estrabisme. La nena no té estrabisme, però sí unes fòries elevades i descompensades que fan que el seu sistema visual no funcioni correctament.
3. Nivell oculomotor, C té uns moviments oculars pobres per la seva edat el que es tradueix en salts de línia, seguir amb el dit, rellegir una línia, baixa comprensió lectora, lectura lenta, ... Trobem també una falta de localització qual cosa influeix tant en la pobra localització de les paraules en lalectura com en la pobra coordinació ull-mà imprescindible per a la còpia de pissarra com per als esports de pilota.
4. A nivell visuo-perceptiu no s'ha realitzat l'avaluació però gràcies a la anamnesi ia la realització de la còpia de la triple figura universal podem concloure que hi ha seriosos problemes visuo-perceptius. C funciona millor auditivament perquè el seu sistema visual no és eficaç. L'ideal és que el sistemavisual sigui superior al auditiu ja que ens aporta molta més informació i de forma més ràpida. La mare ens confirma que prefereix que li llegeixin i que recorda millor el que li expliquen que no el que llegeix.
5. Lateralitat: la dominància manual de C és destra, igual que la visual a nivell motor i sensorial encara que presenta trets esquerrans quan la demanda és espontània.
6. Reflexos primaris: C posseeix diversos reflexos primaris actius que haurien d'estar integrats ja en reflexos posturals. A causa d'això trobem problemes en el sistema de l'equilibri, postura corporal pobra, problemes binoculars, oculomotors, d'orientació, ...
Recomanem una teràpia visual per posar en el nivell corresponent a la edat de la nena seu sistema visual, motor i perceptiu. Ha de quedar clar que per a res estem parlant de trencar aquesta supressió que pateix, ja que és una adaptació de C davant una possible diplopia. Es tracta de dos tractamentsdiferents: un, eliminar la supressió per aconseguir un sistema binocular forta i precís i un altre, treballar totes les habilitats visuo-perceptives per aconseguir resoldre els problemes d'aprenentatge que té. Hem de tenir present que per a un bon rendiment de mantenir una dieta equilibrada i un mínim nombre d'hores de son. Està demostrat científicament que una aportació dietètic complementari d'omega 3, 6 i 9 (present en l'oli d'oliva) beneficia àmpliament la mantención de laatenció del nen.
7. Des del punt de vista adaptatiu, C es beneficiaria d'algunes modificacions en el seu ambient d'aprenentatge. Aquestes modificacions estan dissenyades per permetre que la informació visual sigui més accessible i amb menys estrès.a) millorar l'eficàcia quan llegeix: hauria de llegir amb un faristol amb una inclinació d'uns 22 º. Això l'ajudarà a millorar la postura i la distància de lecturab) la distància dels ulls a qualsevol informació visual (llibres, deures, ...) no siga menor que la distància del seu colze a la meitat del artell quan es col · loca sota la barbeta (distància deHarmon).c) evitar llegir amb llum fluorescent; utilitzar làmpades incandescents o halògenes. Ens hem d'assegurar que la llum no es reflecteix en la superfície de la pàgina o a la pantalla de l'ordinador, i incideix en els seus ulls. Es pot veure posant un mirall en la superfície del paper i revisar si es pot veure la llum en el mirall. Si és així, moure la llum o el material de lectura.d) Reduir el temps de "pantalla" (televisió, ordinador i videojocs) a dues hores per dia durant la setmana i no més de tres hores per dia els caps de setmana. La distància per veure la televisióno hauria de ser inferior a 2,5 m i 50cm la pantalla d'ordinador.
A causa que la majoria de la informació que es dóna a classe és visual, en desenvoluparseves habilitats visuals (fisiològiques, preceptúales i cognitives) permetrà que C tingui un accés més fàcil a la informació que s'ofereix en l'entorn acadèmic.
dimecres, 16 de maig del 2012
Resultats Cas A
Un cop realitzada l'exploració de A, els resultats obtinguts entre les diferents proves de valoració de les capacitats cognitiu-intel·lectuals ens indiquen que A posseeix habilitats més desenvolupades en tot el que passa per l'anàlisi perceptiu. La variabilitat de puntuacions ens deixa entreveure que apareixen dificultats a l'hora d'establir relacions verbals de significat i amb aspectes relacionat amb símbols gràfics.
A no té recursos per seguir els aprenentatges mitjançant la lectoescriptura i ell és conscient. Presenta dificultats espacials, amb la retenció de símbols gràfics com a lletres i nombres. En relació a la simptomatología podriem dir que A presenta un transtorn de lectoescriptura. Suposit diagnòstic que s'ha de revisar, ja que estan pendents els resultats relacionats amb la deficiència auditiva, visual i neurològica.
S'han de tenir presents les seves capacitats, potencialitats i mirar d'equilibrar els continguts dels aprenentatges a les seves necessitats i estils d'aprenentatge per tal de no contribuir a conductes d'avorriment, distracciño i desatenció, i en canvi, contribuir per mantenir un bon nivell de motivació i rendiment.
Pel que fa al seu estil e pèrsonalitat i de caràcter, centrant-nos en les proves projectives, observacions, informes dels pares... s'aprecia en A que ell creu que presenta dificultats en la sociabilitat. Sembla no trobar el seu lloc ni dins ni del grup familiar ni dins del seu grup social, aspeccte que fa que desenvolupi recursos no del tot adequats per tal de cridar l'atenció de l'adult i dels iguals.
Degut a l'estat emocional de A es recomana un seguiment psicoterapèutic amb participació familiar. Treballar la seva autoestima i el seu autoconcepte i ajudar-lo a controlar l'angoixa i el sentiment de frustració, l'aprenentatge del domini dels impulsos. Per altra banda és important que A trobi uns altres recursos per sentir-se bé i que sigui capaç de valorar quines coses és capa de fer de manera correcta i per què els altres el poden valorar.
A no té recursos per seguir els aprenentatges mitjançant la lectoescriptura i ell és conscient. Presenta dificultats espacials, amb la retenció de símbols gràfics com a lletres i nombres. En relació a la simptomatología podriem dir que A presenta un transtorn de lectoescriptura. Suposit diagnòstic que s'ha de revisar, ja que estan pendents els resultats relacionats amb la deficiència auditiva, visual i neurològica.
S'han de tenir presents les seves capacitats, potencialitats i mirar d'equilibrar els continguts dels aprenentatges a les seves necessitats i estils d'aprenentatge per tal de no contribuir a conductes d'avorriment, distracciño i desatenció, i en canvi, contribuir per mantenir un bon nivell de motivació i rendiment.
Pel que fa al seu estil e pèrsonalitat i de caràcter, centrant-nos en les proves projectives, observacions, informes dels pares... s'aprecia en A que ell creu que presenta dificultats en la sociabilitat. Sembla no trobar el seu lloc ni dins ni del grup familiar ni dins del seu grup social, aspeccte que fa que desenvolupi recursos no del tot adequats per tal de cridar l'atenció de l'adult i dels iguals.
Degut a l'estat emocional de A es recomana un seguiment psicoterapèutic amb participació familiar. Treballar la seva autoestima i el seu autoconcepte i ajudar-lo a controlar l'angoixa i el sentiment de frustració, l'aprenentatge del domini dels impulsos. Per altra banda és important que A trobi uns altres recursos per sentir-se bé i que sigui capaç de valorar quines coses és capa de fer de manera correcta i per què els altres el poden valorar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)